Iniciem una línia de residències en col·laboració amb la Red TEJA, xarxa de la que enguany hem començat a formar part. Hem inaugurat aquestes residències amb l’artista palestina Shaima Hammad, la qual ha estat tres mesos treballant en els seus projectes a Jiser.
Com a cloenda de la seva residència, la Shaima va presentar la performance Swarming Bodies: Bees, My Family, and the Making of a Sacred Land en el marc d’Obertures, un programa públic que neix al 2026 amb la voluntat d’obrir espais per compartir, debatre, qüestionar i connectar pràctiques, llenguatges i visions crítiques sobre el present.
En aquesta lectura performativa, la Shaima ens va convidar a endinsar-nos en els mons i les històries d’una terra desbordant de mel i de mite, on ens vam trobar amb les tensions d’una memòria que es resisteix a fixar-se en un sol temps o en un sol lloc. A partir dels arxius de la seva família, apicultors i refugiats, l’artista traça les relacions íntimes i les formes de coneixement compartides entre els eixams d’abelles i els cossos palestins, en una geografia que es construeix i es destrueix contínuament.
Shaima Hamad és una artista multidisciplinària i de performance. Nascuda a Jerusalem, resideix a Espanya des de 2024. Es va graduar en Dret per la Universitat de Birzeit al 2019. La seva pràctica explora l’estètica relacional configurada per lleis «consuetudinàries» no escrites, normes socials i codis de convivència dins de les complexes dinàmiques de comunitats que travessen processos de colonialisme, ocupació i diverses condicions ambientals, amb la finalitat d’imaginar i donar forma a sistemes de vida alternatius.
En l’actualitat, el seu treball se centra en el projecte Food in Law, fundat al 2018 com una extensió del seu activisme artístic, el qual examina sovint els drets humans i la justícia social. Food in Law reuneix el públic per a experimentar i indexar el coneixement a través del gust i les seves formacions culturals. Inspirat en eines del folklore feminista —com l’alimentació, el brodat i els mètodes de narració feministes—, el projecte tracta el menjar com un llenguatge: una estètica relacional íntima que activa memòries de sabors reals i imaginats, on la comèdia i la tragèdia convergeixen per a trobar una síntesi perfecta en abordar qüestions legals i humanes.
Screenshot
