Henri Bergson ens mostra en les seves reflexions sobre el que anomena “recordar la memòria” que recordar no és la representació d’alguna cosa que ha estat, el passat, és allò en què ens situem des del principi per a recordar. La memòria, llavors, no consisteix en absolut en una regressió del present al passat; és en aquesta mateixa convivència, “aquesta convivència d’un mateix amb un mateix”.
La recerca i el treball creatiu de l’artista algeriana Sonia Merabet és fruit d’un cicle de residències a Barcelona organitzat per Jiser, que qüestiona el que emmagatzemem com a memòria a través dels nostres diferents sentits, més enllà del que captem i el que retenim com a imatges, ja sigui de manera espontània o com a resultat d’un trauma, i com aquest record pot veure’s alienat pels diferents contextos en els quals vivim.
Som amos de la nostra memòria o de la seva construcció?
En aquesta dualitat entre memòria i oblit, Sonia Merabet ha optat per centrar-se en el somni i l’insomni en relació amb aquesta acumulació de memòria – una memòria enterrada en el més profund de nosaltres, d’un passat pròxim o llunyà, però que també pot estar en la forma d’una herència d’una memòria col·lectiva que ressorgeix en el nostre present.
El procés de recerca i reflexió en aquesta obra s’emmarca en una temporalitat en relació amb la creació, on aquest component marcarà el punt de partida o la primera capa de multitud d’estrats que conformen la nostra experiència i per tant nostra memòria a través dels nostres diferents sentits.
L’exposició està comissariada per Houari Bouchenak i organitzada per Jiser, en col·laboració amb la galeria The Over i l’hotel Pol & Grace
