La possibilitat de no haver sigut. Set interferències decolonials

Jiser i Sabers migrants participen en l’exposició: La possibilitat de no haver sigut. Set interferències decolonials amb la creació col·lectiva Polisèmies del silenci i les intervencions murals de Teo Vázquez i Fares Yessad (Serdas).

Polisèmies del silenci transita pels múltiples significats, convergents i divergents, que poden atribuir-se al silenci. Pot ser entès com una categoria filosòfica, com un estat de l’ànima, com un lloc on és possible transitar i trobar veritats o diferents visions, com una eina política, com una imposició dels poders instituïts, com la complicitat inerta que pot ‘sostenir’ la crueltat i la maldat de la història.

El silenci no és ‘bo’ o ‘dolent’ en si mateix, sinó que depèn des de quines intencions o propòsits entrem en aquest estat. Depèn de si aquest silenci és desitjat o imposat, depèn de si parlem de silencis o silenciaments: de les veus, dels crits, dels drets, de les paraules.

La proposta expositiva que presentem aborda de manera crítica aquests oblits construïts i les diferents maneres en què opera el silenci per a legitimar la dominació, erigir la història colonial com a discurs únic o privilegiar unes veus sobre unes altres en narrar les migracions.

Un projecte construït col·lectiva i col·laborativament entre Ida Barbati, Houari Bouchenak, Nora Daoud, Xavier de Luca, Paula Durán, Mounir Gouri, Guerthy Gutiérrez, Saber Lech-hab el Ghoury, Anna López Luna, Danilo Adriano Marinho, Boris Mercado, Hichem Merouche, Araceli Muñoz, Camila Opazo Sepúlveda, María Eugenia Piola, Alejandra Rocabado, Séverine Sajous i Soukaïna Sentissi.

Teo Vázquez presenta el projecte Minories i resistències: una mirada des de dins. La seva proposta planteja rellevar l’experiència de les resistències del poble gitano o romaní com són identificats a tot el món.

La minoria ètnica més nombrosa d’Europa, amb una llarga història d’arrelament a Catalunya, des de la seva arribada al territori fa més de sis segles. Nòmades o seminòmades, amb una llengua comuna, el caló, derivada del romaní, d’arrels sànscrites que s’han preservat fins avui.

El projecte proposa un mural fotogràfic en el mur exterior de la façana principal del Centre d’art Santa Mònica, amb un retrat en gran format del patriarca gitano Sebastián Fernández Cortés “Tío Bastian”. La imatge del poder i resistència d’un poble transportador d’una dimensió de coneixement invisibilitzat.

I en Fares Yessad (Serdas) realitzarà una residència a Barcelona del 3 al 14 d’octubre, per realitzar la seva instal·lació Abstraction, acció mural que ocuparà un dels frisos de la segona planta del Santa Mònica.

En vespres dels Jocs Africans de 1978, les autoritats algerianes van demanar a l’escultor M’hamed Issiakhem que redissenyés una estàtua colonial. L’artista va optar per tancar-la dins d’una altra escultura, o més aviat amb una forma d’escaiola blanca, en la qual apareixen dues mans trencant una cadena i el rostre en relleu d’un soldat del FLN. L’escultura oculta és Le Pavois en hommage aux soldats nord-africains et français de la Grande Guerre, de Paul Landowski. L’acte d’amagar l’estàtua és un esborrament d’una memòria, la de la França colonial i la Primera Guerra Mundial, per a revelar la de la revolució algeriana.

L’acte d’amagar l’estàtua suposa esborrar una memòria, la de la França colonial i la Primera Guerra Mundial, per a revelar la de la revolució algeriana. Entre estàtues commemoratives i sòcols buits que constitueixen una memòria global de la colonització i l’esclavitud, el nostre projecte s’interessa per la forma impersonal que podrien haver adoptat les estàtues en l’espai públic si Europa, com a projecte civilitzatori, mai hagués existit…”.