El despertar d’Ícar

Presentem l’exposició El despertar d’Ícar al Port de Tarragona en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN de Tarragona. La mostra, comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak, presenta les obres de Jose Lorrüe, Irene Zottola, Djamel Agagnia, Zineb Sedira, Aureli Ruiz, Philip Scheffner, Fethi Sahraoui i Maya-Inès Touam.

Hauríem pogut esperar que aquest “nosaltres en moviment” de Toni Serra *) abu ali fos el reflex del nostre present, una imatge capaç de transmetre la fluïdesa de les relacions entre les poblacions i els governs que comparteixen les aigües mediterrànies. Però el que se’ns mostra és una altra cosa: un recordatori que aquest espai està travessat per tensions històriques i contemporànies, testimoni del creixement dels imperis i alhora vehicle de violències i d’injustícies sistèmiques que encara perduren avui.

El llegat colonial, la vigilància i el control, la negació dels drets a tenir drets, la prohibició de la lliure circulació dins del territori travessa de manera diferencial a les societats que habiten aquesta regió del món. La Mediterrània s’erigeix així com una frontera política, geogràfica, econòmica, social…, construïda des del lloc de poder de l’Europa fortalesa, que separa a les poblacions que les habiten. Una paradoxa, carregada de sentit i intencionalitat, que desdibuixa la relativa proximitat de les seves ribes i es reafirma en la construcció de un altre, que no ho és tant.

Aquest joc del mirall contempla memòries ferides o trencades, on ningú hi sobreviu impunement. Un excés de desconfiança i un reforçament de les identitats són el resultat de les lluites de memòria. Les tensions d’avui prenen la forma de rebuigs i radicalismes en l’espai de vida comú. L’aigua és converteix aquí en un vehicle de vida però també de mort, de memòria i d’oblit, d’històries oficials i relats silenciats.

Però quan despertaran les nostres consciències? Quan deixarà l’Ícar que portem a l’interior de quedar encegat pel sol? Quan reconeixerem que fer front a les desigualtats i lluitar pels drets és una responsabilitat col·lectiva que ens interpel·la a tothom?

En aquesta exposició s’alcen narracions visuals dels i les artistes seleccionats, a través de múltiples reflexos, d’ecos que sorgeixen entre territoris allunyats pels interessos polítics i econòmics dels estats, però molt propers si es reconeixent des de la pròpia humanitat. Fethi Sahraoui i Jose Lorrüe comparteixen mirades intimistes sobre fragments de vida de la joventut algeriana i marroquina que tenen set de vida i de creixement, mentre que els treballs de Philip Scheffner, Aureli Ruiz i Maya-Ines Touam interroguen les pressions i les formes de violència exercides per Europa sobre els moviments humans a la Mediterrània. La proposta de Djamel Agagnia aborda de manera crítica la voluntat política de dominació dels cossos, dels mars i de les terres, on el formigó es converteix en un símbol del control dels temps moderns, mentre que la instal·lació de Zineb Sedira interroga el que ella anomena els «espais on la mobilitat expira», o la incapacitat dels individus per marxar, tornar, escapar-se o existir en trànsit entre determinades terres i identitats. Irene Zottola presenta, amb la seva instal·lació, les històries i els relats situats de a les persones que ha conegut a Tunísia, així com els seus somnis i relats, tot situant aquesta mar Mediterrània com a element d’unió i de qüestionament.

El conjunt d’aquestes obres teixeix una visió alhora fragmentada i coherent de relats que, més enllà de les fronteres, expressen una necessitat comuna d’hospitalitat, diàleg i de reconeixement mutu.